Software Free

Segueix de: (anar a text anterior)

Imaginem ara una persona senyora de si mateixa. És a dir, capaç de decidir a que dedica el seu temps lliure. Imaginem que aquesta persona per una feliç concordança de les circumstàncies del viure disposa de temps lliure i es troba, doncs en la necessitat de decidir que fa amb ell. Aquesta persona disposa d’un llibre de llistes i entre aquestes llistes hi ha la llista de coses que es poden fer en el temps lliure. La llista és molt llarga, ben bé infinita. Si bé el llibre és màgic i això no li resulta un problema. A la llista hi troba, per exemple: macrame, cuina, meditació, masturbació, joggin… i filosofia. La persona va sospesant totes les posibilitats una per una per a, finalment, triar la que més l’abelleixi. Una de les coses que la persona pot fer en el temps lliure segons la llista és buscar la saviesa.
Buscar coses li agrada, és una ocupació que li demana exercitar la ment i el cos, anar amunt i avall, superar entrebancs, mirar en llocs en els quals abans no havia mirat… A més, el que més li agrada és el resultat de la cerca el trobar quelcom. El fer-se amb quelcom que no tenia. La sensació de l’èxit pel treball de cerca exitós, l’ampliació de les seves pertinences. Tanmateix la llista de coses a fer en el temps lliure inclou un munt de coses que es poden buscar. Es poden buscar pedretes, caragols, pèls amb un petit nus al centre que han anat aiguera avall, animals perduts, melodies oblidades en la memòria. Caldrà decidir si vol buscar la saviesa o no.
No tot li agrada trobar-s’ho. Ja s’ha trobat refredats, desgràcies, endolls trencats, rodes punxades, amics massa borratxos, feixistes, trampes, dimonis reconrosos. La llista de coses que no vol trobar-se també és infinita i si quelcom sap la nostra persona imaginaria és que no vol dedicar el seu temps lliure a trobar alguna d’aquestes coses. Perquè malhauradament aquestes coses sovint les ha trobes sense buscar-les i resulta tot un contratemps.
El primer que se li acut és mirar si la saviesa és en la llista de les coses que no agrada trobar. En el llibre màgic també hi té aquesta llista. Després d’unes hores mirant la llista, la saviesa no ha aparegut, la persona és cansada de buscar i, com la llista és infinita, és tan prop del final com abans de començar. Ha de trobar alguna manera de saber si és a la llista de coses que no vol trobar sense haver de mirar tots els membres de la llista. Una manera de saber-ho, s’adona la nostra persona (ja comença a ser hora que li donem un nom, per si de cas ens la trobessim en anar a compra el pa o passejant pel parc. Li direm Akàssia) que si la saviesa és quelcom bo de trobar no pot ser alhora i de la mateixa manera quelcom dolent de trobar. Buscarà la saviesa en la llista de les coses bones de trobar. Però l’alegria dura ben poc; la llista de les coses bones de trobar també és infinita i Akàssia no té prou temps lliure per a mirar-la tota.

[segueix a Deconstruccio i Hack de la Filosofia (3)]