Qui no s’ha sentit mai inestable?

L’Ateneu Popular La Buixarda de Vic acull l’exposició ‘Estables? Inestables?’ realitzada per artistes que pateixen o han patit problemes de salut mental.

establesinestables1

La mort, l’esperança, l’equilibri, la solitud, l’amistat o l’enfrontament amb el món. Resumits en frases i imatges colpidores, misterioses i iròniques, aquests temes centren una trentena de cartells i una vintena de postals creades pel col·lectiu Estables Inestables. Després d’haver passat amb èxit per la sala d’exposicions de l’Escola d’Arts de Vic, a partir de dissabte s’exposaran a l’Ateneu Popular La Buixarda. Per inaugurar-ho, s’ha convocat una taula rodona.

Estables Inestables són quatre i signen com a K., Mitha, Flaix Colom i Saray. Com explica Sara Alonso, “érem tres amics que ens trobàvem sovint al bar, perquè tots som inestables, i així ens explicàvem les penes. A vegades fèiem broma i ens saludàvem així: ‘adéu, estable’, o ‘hola, inestable’”. D’aquí va néixer el projecte, que insisteix en aquest esperit. Tracten els problemes de salut mental de forma punyent però irònica: “és dur, però intentem riure’ns de nosaltres mateixos, de les malalties i de la societat”.

establesinestables3-550x783

Amb l’exposició es pretén treballar per la normalització i acceptació social del col·lectiu / Estables Inestables

“És com una etiqueta”

Explicant el projecte, Alonso parla de la quotidianitat de les qui conviuen o han conviscut amb la inestabilitat, començant pel diagnòstic. “És com una etiqueta”, es queixa: “el primer que fan és posar-te un codi de barres. Et tracten com un número”. Aquesta reflexió, per exemple, inspira una de les postals de l’exposició, coronada amb la frase “etiquetats com els porcs”. Al·lega que no és la malaltia la que defineix el cas, sinó la persona, i insisteix en la intenció pedagògica d’aquestes obres, posant molt èmfasi en un verb: “desestigmatitzar”. La imatge social i el tracte a les persones amb problemes de salut mental encara està molt marcat per la por i els prejudicis: “estem lluitant per compartir-ho, perquè s’ha de perdre la por, arribar al carrer”. I queda molt camí per normalitzar-ho. “És un tema que encara no està gaire acceptat. Qualsevol pot tenir una malaltia mental, des del que és esquizofrènic o bipolar fins al que ha patit depressió o atacs d’ansietat”. Com es pregunta Alonso, “qui no s’ha sentit mai inestable?”.

Estables Inestables ho comuniquen d’una forma “molt visual”, amb fotografies, il·lustracions digitals i textos. Tres d’elles vénen del món del disseny i la fotografia i una té més debilitat per l’escriptura. A més, Alonso, celebrant l’èxit que està tenint l’exposició, explica que “ha vingut gent amb la intenció de sumar-se al col·lectiu”. A la taula rodona –dissabte a les set de la tarda– dues d’elles parlaran de la seva problemàtica amb els assistents. El seu treball conjunt es podrà contemplar a La Buixarda (carrer Sant Antoni Maria Claret, 3-5) fins al pròxim 20 de desembre.

Font: https://directa.cat/actualitat/qui-no-sha-sentit-mai-inestable

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *