Software Free

La saviesa és doncs desitjable? Aquesta seria la pregunta que travesaria la filosofia en un dels seus eixos fonamentals. Un altre dels seus eixos seria respondre a la pregunta sobre la filia. Una forma de significar filia és per la seva diferència amb gene. El filos és el conjunt de relacions que hom estableix fora del gene, la familia o herencia. Així s’ha traduït per amistat. On les amistats són aquelles relacions que hom té que no li venen determinades per naixement sinó que les ha escollit al llarg de la seva vida. Per a que aquesta diferencia es sostingui hem d’usar un sistema on el subjecte de la filosofia tingui llibertat d’legir les relacions que confeigeixen la seva vida. La manca de conclusions en el debat sobre la determinació o llibertat de l’existència individual deixa la diferència entre filia i gene, entre amistat i amor en suspens, buida de sentit. Amb la qual cosa podem sense cometre imprudència parlar de la filosofia com a desig de saber.
Preguntarse per si es desitjable la saviesa és preguntarse per la existència mateixa de la filosofia. Si la filosofia existeix llavors és que el saber ha estat desitjat. Negar l’existència de la filosofia es negar la realitat a totes aquests llibres que s’apilen a les estanteries de les biblioteques sota l’etiqueta de filosofia. Negar l’existència de la filosofia és negar l’existència de totes aquestes càtedres de filosfia que hi ha diseminades per les universitats d’arreu. Així la pregunta per si la saviesa és desitjable obté una clara resposta: la saviesa és desitjable perquè la saviesa és desitjada i sabem que és desitjada perquè tenim proves empíriques de la seva existència.